No s’ha de confondre el colom de Vol Català amb el colom d’Esbart, o Pinta Balear ; tot i que ambdues races descendeixen d’un tronc comú, tenen una estètica molt diferenciada. Per distinguir-les de manera ràpida ens  fixarem en primer lloc amb el port general de l’au; aspecte més horitzontal en la balear, vertical a la catalana. La posició de les ales, que a la balear cauen per sota de la cua fins quasi tocar terra, i a la catalana s’han de mantenir per sobre costi el que costi. Si queden dubtes comptem les plomes de la cua; de 14 a 16 en la balear, exactament 12 a la catalana.

De tot el que hem dit, el que caracteritza a una és un defecte inacceptable a l’altra, i viceversa.

L’espai vital mínim al colomar és de l’ordre de 1,5 animals per metre cúbic, però dependrà molt de com el moblem interiorment (cada colom hauria de poder accedir a un suport de repòs o de cria sense que l’hagi de disputar continuament amb d’altres per falta de lloc) i també de si els nostres coloms poden sortir a volar diàriament o no. En colomars ben ventilats, ben moblats i amb sortida permanent a vol  poden posar-s’hi fins a 2,5 coloms de Vol Català per metre cúbic.

A més gran concentració més estrès, més esforç del sistema immunitari de l’animal i més facilitat de propagació de qualsevol malaltia (aigua de beguda, atmosfera interior ...)

Ës important que si els coloms no surten a volar, al menys el sol els pugui entrar al colomar, i que, tal com sempre s’ha dit, la instal.lació s’orienti entre el sud i l’est (al recer de les fredes boires del nord, deien els antics manuals d’avicultura...).

Netejar o no netejar? L’educació que tots hem rebut ens empeny sempre a netejar-ho tot. És una bona opció, però també ho és la de no fer-ho.

Els terres d’alguns dels colomars de més solera que hem visitat porten anys sense haver estat rascats; els excrements de colom formen una crosta seca i consistent que pot assolir un gruix important, sobre la qual s’hi camina perfectament. A més, forma un aïllant tèrmic de primer ordre i no ha de portar problemes de salut als coloms sempre que aconseguim mantenir-hi un ambient interior permanentment sec. En aquest cas menjadores y abeuradors han d’ésser posats en alt i regularment desinfectats (sobretot els darrers, per exemple amb lleixiu sabonosa) . Com a mínim s’haurien de netejar els nius després de cada cria.

Netejar més o menys no hauria d’esdevenir una obsessió, dependrà més aviat del criteri estètic i del temps que cadascú tingui per dedicar a la tasca.

En el Vol Català un mascle amb una estructura, color i marques perfectes aparellat amb una femella igualment perfecte no ha de donar indefectiblement un parell de colomins perfectes. Els pot donar, sí, i tenim les màximes possibilitats , però a vegades serà tan sols un dels dos germans, o cap. Això no ens ha de decebre, és sempre així. Podem començar a fer-nos una idea de la qualitat resultant d’una parella nova a partitr de la seva tercera niuada.

En el Vol Català , i sobretot en els dibuixos més complexes les marques del plomatge de certs individus poden patir algun canvi amb el temps; per exemple, en un exemplar perfecte que tenim des de fa anys  pot aparèixer de sobte amb motiu de la darrera muda anual una ploma de color intercalada en una cua que ha estat sempre totalment blanca , o en un “monjí girat” que ha tingut  sempre vuit plomes de color a l’ala dreta, amb la muda, un any, n’hi queden tan sols sis; dos d’elles s’han tornat blanques...

Normalment és el blanc que va guanyant terreny al color a mesura que l’exemplar envelleix.

En certs colors i marques el plomatge “definitiu” només apareix després de la primera muda (Suaus, Vetats de blanc ...) i en altres després de la segona, o la tercera (Pigards, Pintes, Refiladors...).

Cria de temporada o cria tot l’any? Nosaltres criem tot l’any, ja que els coloms que no estan en plena forma tenen altres preocupacions i ells mateixos s’aparten de la reproducció A més, la cria és la seva ocupació preferida, ja que mentres coven i crien colomins es mantenen distrets i motivats.