Negre culiblanc
Negre culiblanc
Una de les més conegudes i apreciades
A totes les varietats de color s’ha de buscar el màxim de lluentor tornassolada al plomatge i la seva aparença oliosa, que justament és una característica del nostre colom de Vol Català. En el negre això és particularment important…
És una de les línies més antigues del nostre colomar. Actualment estem provant d’aconseguir encara més lluentor a través d’encreuaments amb un lot de la varietat “estrany”.
L’estrany és en realitat el diluït pàl.lid del negre, com el canyella ho és del roig, però donada la seva aparença menys atractiva ha estat considerat per alguns com un color rebutjable, quant a la pràctica és perfectament viable, i molt recomanable per creuar amb negre. Del to peculiar del seu plomatge ve que en català es denomini estrany, d’“extraño”, rar.
Una fantàstica parella de negre amb estrany
Feu clic sobre la càmera per veure la galeria fotogràfica del Negre culiblanc
L’estàndar deixa molt clar que …“per la part del davant i cap a la meitat del coll, pot aparèixer o no un petit remolí de plomes dit venera, “rófil” o corbata”...
Es pot trobar en totes les varietats de color , excepte en els blancatxos (varietats “Monjí”, “Monjí girat” i derivades) . Buenaventura Aragó (1898) el descriu com ...“un solc format per plometes eriçonades que a Madrid s’anomena repelón o chorrera i a Valencia, venera”...
A les varietats de color uniforme s’ha de procurar que les plomes de l’ala no tinguin to blanquinós per la banda interior
© Benet Juncosa 2008 · info@volcatala.com