Agraden a  quasi  tothom

Fins a finals dels anys seixanta les neveres populars eren de gel. Les elèctriques encara eren cares. Qui recordi haver vist aquelles grans barres de gel  que es venien a les bodegues, o potser al tricicle d’un venedor ambulant tapades amb un sac gruixut perquè no es  fonguessin, té a la memòria el color dels nostres perletes, el color del gel de nevera. 

Arranquem una ploma de la pitrera d’un perleta i descobrirem el secret del seu color; observarem que el primer tram del canó és clar, després el plomall es tinta de fosc, és el subcolor que a cop de vista no es veu i que constitueix el rerefons del seu plomatge, i veurem també que la resta de la ploma torna a ser més clara, que es la part que veiem a l’exterior. El contrast del conjunt li dona aquest aspecte tan particular, com “de gel”.

Les marques de les ales convé que siguin el més fosques i definides possible, ja que amb el contrast augmenta la bellesa de l’animal.