A les illes Balears sempre hi ha hagut afició als coloms, i els illencs que antigament visitaven Barcelona tingueren durant molts anys a las parades de la  Rambla un magnífic lloc d’aprovisionament per comprar tot allò que el seu esperit de colomista no els permetia deixar passar. Quedaven les Rambles a un pas del port on havien d’embarcar de tornada a casa, i on millor era per passejar i fer temps fins a l’hora de salpar!

Aquesta va ésser probablement la senzilla manera en què molts coloms de Vol Català van arribar a ses illes al llarg del segle passat. El tarannà respectuós i conservador dels illencs va permetre a la casta arrelar i que fos mantinguda a través dels anys cohabitant amb l’afició per les races pròpies (Esbart, Escampadissa, etc.).

Durant la primera meitat del segle XX, i concretament a Menorca,  hi va haver molta afició pel colom català; afició que a partir dels anys cinquanta va començar a minvar,  desapareixent poc a poc a partir de llavors moltes colònies que van ésser  importants, al mateix temps que els seus colomistes.

Al març de 1997 i de la mà d’en Joan Vidal Moyá, de Mahó, (sempre gràcies, Joan)  vaig visitar a l’illa els colomars de Vol Català que ens semblaren més significatius entre molt pocs que encara quedaven. En Joan em va portar a conèixer en Toni Romany, en Xec S’arrós, en Guiem, en Pepe Son Planas i en Damià Vinent.

Toni Romany era un home gran, de més de vuitanta anys, amb un somriure fàcil i unes dents molt blanques. Tenia el colomar fet amb quatre fustes posades a l’hort , però a sobre d’aquelles fustes hi prenien el sol, arrenglerats, els Pintes més bonics que  he vist mai a la vida (a Menorca dels Pintes en diuen Mascarats i si són de cua blanca Goril.los)

Li vaig festejar, entre d’altres, un mascle absolutament perfecte; en Toni respongué que no. “Li guardaré el mascle després de la cria d’aquest any”, i així vàrem quedar. Aquell any no el tingué, però al següent, l’envià per avió a Barcelona.

Aquell mascle d’en Toni Romany, junt a un parell d’exemplars més del mateix colomar  varen ser els fundadors de la nissaga de Pintes i Pintes culiblancs que tenim avui a casa.