Qui no vulgui trigar gaire a tenir bons coloms hauria de començar per criar-ne una varietat o dues, ja que treballar amb molts dibuixos i colors és tenir molts fronts oberts a la vegada, cosa que  dispersa l’esforç i endarrereix normalment els resultats.

Els coloms menjen gra, que es compra als antics comerços de graneria que encara queden a les ciutats o als sindicats pagesos de les poblacions més petites. Nosaltres omplim dues tremuges que estan sempre a la seva disposició ; una d’un gra conegut com a erb (yero en castellà) que és com una veça petita, i l’altra d’una barreja ja feta per a coloms que en conté de diferents, com blat, pèssol, moresc, llentia, soja, favonet, sorgo, gira-sol, etc. (si no es troba la barreja feta  el blat i el moresc -blat de moro- són els grans més bàsics). És imprescindible també posar-los un recipient amb grit, conquilla, ostra mòlta, pedreta vermella, etc. que els ajuda a triturar els grans al pap i aporta calci extra a les femelles, que el faran servir per a la fabricació de l’ou. Naturalment, l’aigua clara no pot faltar mai al colomar.

Els coloms de Vol Català  poden reproduirse a partir dels cinc o sis mesos d’edat (certs individus –femelles, majoritariament-  triguen força més a trovar parella i a iniciar la seva vida sexual); si no hi intervenim, les parelles es formaran per atracció mútua, encara que normalment tant si es tracta de joves com d’adults ja aparellats podrem fer nous matrimonis de conveniència  aïllant en un apartat el mascle i la femella escollits, parella que pot arribar a consolidar-se en pocs dies o trigar diverses setmanes, tot depèn de l’afinitat que s’estableixi entre els nous “consorts” (el fet de  tenir un espai tancat i un niu propis actua sovint d’una manera positiva com estimulant psicològic, i si, a més, som a la primavera o a l’estiu  tot serà més fàcil) Malgrat del mite creat sobre la l’indissolubilitat de la parella de coloms, la realitat és més complexa. La vida social / sexual del colom en general és molt semblant a la de la nostra pròpia espècie. És cert que hi ha moltes parelles de coloms que duren sempre, però d’altres es trenquen amb el pas del temps per decisió d’un dels “cònjuges”, que inicia una relació nova amb un altre individu del sexe oposat. Dins del “matrimoni” es produeixen també, de tant en tant, infidelitats en forma de còpules amb individus del sexe contrari, moltes vegades per part dels mascles, pero no sempre. Es donen també casos esporàdics de parelles formades entre individus del mateix sexe, relacions que poden durar molt de temps i trencar-se de sobte, iniciant un dels dos o tots dos nous amors de tipus heterosexual... Hi pot haver també trios de coloms (p.ex. dos mascles i una femella) units afectivament, o es pot donar p. ex. un amor passional d’una jove femella per un mascle vell, o el cas invers, relacions que poden arribar a ésser molt sòlides i duradores i que es  basen  en l’afecte i les carícies, ja que la vida fèrtil del més ancià ja ha acabat ... En general, si un dels “cònjugues” mor o desapareix del colomar per qualsevol raó l’altre triga normalment ben poc en trovar una nova parella, encara que hi hagi casos puntuals en els quals la substitució no es faci d’una manera tan immediata ... En fí, observar la vida i l’enrenou del colomar és una de les coses més divertides que hi ha.

Tornem al cas que haguem escollit una parella nova i que l’haguem separat dels altres (atenció, una femella pot conservar dins l’oviducte esperma fèrtil d’un acoblament anterior durant més d’una setmana); els posarem llavors un niu de fang, i quan ambdós s’hagin acceptat i hagin iniciat els primers acoblaments començaran a reomplir-lo amb el material que tinguin més a mà (nosaltres els donem pinassa); Passats  deu o dotze dies pondran dos ous amb un interval un xic inferior a les 48 hores, que covaran els dos progenitors durant disset / divuit dies (després d’ una setmana ja poden mirar-se a contraclaror i si son fèrtils ja s’hi observa manca de transparència); Passat aquest temps, neixen normalment els colomins, que són alimentats pels pares durant prop d’un mes primer amb una sopa mantegosa segregada al pap  i despres amb gra regurgitat en diferents estats de digestió, que van adaptant a les diferentes fases de creixement dels colomins.

Els coloms, com ens passa a tots els éssers vius, poden emmalaltir. Hi ha tot un catàleg de malalties, però els problemes més freqüents són els paràsits intestestinals com els coccidis, els externs com els polls que els parasiten les plomes, infeccions víriques com la paramixo o la verola, malalties bacterianes com la coriza o la salmonel.losi, les infeccions per tricomes...  Cada problema té la seva solució i el fàrmac adient. El que sí que creiem que és important de fer,  és vacunar-los contra la paramixovirosi, un virus que quan es manifesta en una colònia de coloms fa veritables estralls. Nosaltres vacunem els adults una vegada l’any i tots els colomins quan ja han saltat del niu amb la HIPRAVIAR- AP dels laboratoris Hipra , d’Amer, Girona que la venen amb ampolletes de 50 dosis.

Quan es tracti de Vol Català, podeu consultar-nos tots els dubtes que tingueu contactant am nosaltres a l’adreça que surt més avall.

En venem?

De tant en tant tenim colomins o adults de las varietats que criem. Podeu consultar-nos contactant amb nosaltres a través de l’adreça de correu electrònic info@volcatala.com